Wednesday 17 December 2008



El vent, xiulant, fa moure les fulles del vell arbre, com jo faig moure, sense gaire sentit, el rumb del meu pensament. Hi ha fulles caigudes, seques, pel terra, com el meu jo
-a vegades-.
Llavors el soroll s'atura, per tornar amb més força.

Tuesday 21 October 2008

DEMÀ POT SER MASSA TARD

Ahir?... Això fa molt temps!...
Demà?... no ens és permès de saber...
Demà pot ser massa tard...

Per dir que estimes,
per dir que perdones,
per demanar disculpes,
per dir que vols intentar-ho de nou...
Demà pot ser massa tard...

Per demanar perdó,
per dir: Dispensa, l’equivocació ha estat meva...!

El teu amor, demà, pot ser inútil;
El teu perdó, demà, pot no ser precís;
La teva tornada, demà, pot no ser esperada;
La teva carta, demà, pot no ser llegida;
La teva estima, demà, pot no ser més necessària;
La teva abraçada, demà, pot no trobar altres braços...
Perquè demà pot ser tard, massa tard!

No esperis a demà per dir:
T’estimo!, T’enyoro!, Perdona’m!,
Aquesta flor és per tu!,
Et trobo molt bé!

No deixis per demà el teu somriure,
la teva abraçada, la teva estima,
el teu treball, el teu somni, la teva ajuda...

No esperis a demà a preguntar:
Puc ajudar-te? Perquè estàs trist?
Què et passa? Ei!... vine, fem-la petar!
Perquè no comencem de nou?
Estic amb tu. Saps que pots comptar amb mi?
On són els teus somnis...?

Recorda:
Demà pot ser tard... massa tard!
Cerca! Demana! Insisteix! Intenta-ho de nou!
Només “avui”, “ara” és definitiu!


[passat per la Laia]
Jasmin, va per tú ;)
t'estimo minn· ànims

jooordi! new record 3h 19min 40s! yeeeeea:]
tenim allò pendent de fer-nos eh!? tens algun nom??

{12·10·08} A&A
gran dia... =) t'estimo molt!


.ANNA.

Tuesday 17 June 2008

Somnis

Molt s'ha fet pregar. Molt ha durat. Molta estona ha passat.

Quants vaixells han naufragat? Quantes vides s'han salvat?

Preguntes que no es poden respondre per, finalment, reconèixer i tirar enrere la meva "autopromesa" de no escriure res per ningú.


M'haguera agradat més fer una cosa especial, diferent, però moltes més coses em bombardegen i fan que un desig es compleixi en una pura obligació agradable, per més temps em requereixi. Em vull disculpar per no poder fer "una cosa diferent", "un repte", com bé et vaig proposar.


Voldria escriure hores i més hores, dies i més dies, anys, si pogués, però no és el cas.
M’agradaria que els dies es fessin interminables, que desapareguessin els moments d’enuig, i només perduressin, com fan en la memòria, aquells de més divertits i alegres, o no cal demanar tant, només els positius.
Tant de bo les alegries se succeïssin, que no calgués comprovar la crua realitat, una situació amarga, després de cada una de dolça.

Potser ja seria hora de no fer servir condicionals:

Vull escriure hores i més hores, dies i més dies, anys, si puc, amb el teu cas.
M’agrada que els dies siguin interminables, que desapareguin els moments d’enuig, i només perdurin, com fan en la memòria, aquells de més divertits i alegres, els positius.
Les alegries se succeixen, no cal comprovar la crua realitat, una situació amarga, després de cada una de dolça.

Per això demano que somiïs, que vegis el segon cas com el real, i sigui tot el contrari. Allò que creus i vols que passi, allò que hi ha en la teva ment, en els somnis, siguin els fets corrents, i la monòtona i avorrida vida diària només aparegui de tant en tant.
És per això que et demano que facis cas als teus somnis i, així doncs: SOMIA!

(M'he abstingut de posar una foto on "somies", justament, per evitar qualsevol represàlia.)



Després d'aquest escrit, desitjar-te que descansis, un fort petó de bona nit, i que els teus somnis es facin realitat.

Potser això que llegeixes ho has viscut o potser ho has somiat.




jordi


t'estimo!

Wednesday 28 May 2008

Gossos - l'illa

Camines,vas perdut tot el dia.
Camines per sobre una via
que encara no té un destí final.
Contes tots els dies que fan falta
i és que no perds l´esperança;
després diuen que no tenim ideals.
Vius en un món que canvia,
on poques coses t´inspiren.
Jo estic amb tu...
Contemplarem el món des d´un miratge perdut enmig del mar,
i esperarem que arribi el dia en que tot torni a ser especial.
No deixarem entrar suïcides que ens governin com abans;
i esperarem que la distància ens ensenyi a tots que som iguals.
Sospires.
Busques conscient la màgia,
aquell anhel de la infància,
aquella energia que no s´acaba mai.
Emprens el repte d´una vida solitària,
com una bona pregària,
la que surt de dins del cor.
Ja has trobat una sortida.
Vols prendre el pols a la vida.
Es veu millor en la distància.
Vull venir amb tu...
Contemplarem el món des d´un miratge perdut enmig del mar,
i esperarem que arribi el dia en que tot torni a ser especial.
No deixarem entrar suïcides que ens governin com abans;
i esperarem que la distància ens ensenyi a tots que som iguals.
No puc esperar...
Ha de ser aviat...
Vull canviar el món amb tu, si vols.
#ANKAT·11

Thursday 22 May 2008

up

Don't let the stars get you down.
Don't let the waves let you drown·
without limits, you know it.



petons*
i saLut!




·ANkat·

Wednesday 21 May 2008

·I look around me, but all I seem to see It's people going nowhere·

Tot roda, veig moltes portes,
però el moviment no m'en deixa triar cap.
Com ho he de fer per escollir?
La dreta, l'esquerra, la del mig...
Amunt, intento pujar.
Avall, intento baixar.
Però no acosegueixo res.
No facis res. Això, això haig de fer? Res?



If this room could move like an aeroplane
Just take us up and far away from everything
If this room could move like the walls had wings
We could disappear tonight and do anything.





·petons per qui es passi per aquí. Ü
saLut!



·ANkat·

Tuesday 20 May 2008

Bones! Doncs sí, m'he fet un blog... jaja
nosé pq, poder ho fa l'aburriment ;) xdd
en fi, ara mateix nosé qué posar...:$
[enu que ara marxaré cap a natació i n mu puc currar gaire;)]

però bueno deixarem un troç duna cançó no? :)


sona: maite zaitut (pirritx eta porrotx)

Maite zaitut, maite- maite zaitut;
pila, pila, pila patata tortilla!
Maite zaitut. Maite-maite zaitut,
ilargiraino eta buelta maite zaitut

(T'estimo molt, jo a tu t'estimo molt
Si estàs amb midesapareix tot elque és trist
Un dia gris el pintes de colors
Fins a la lluna i tornart'estimo jo.)




sta guay la cançó aqesta;)
un petò x qui s'hi passi!




·Ahir va ésser un somriure, avui ho porto escrit a dintre.No és fàcil parlar, no és viu tot el que es mou.He fet allò que es fa, robant al cel estrellesi he dit: "dóna´m la mà".No és fàcil seguir una recta, no és igual per tots.





·ANNA